John Petrucci - Necronomicon

Disc realitzat per John Petrucci l'any 1995 per posar la banda sonora a un joc de la Sega Saturn (una de les preferides de Petrucci en aquells moments), anomenat Digital Pinball: Necronomicon.

No he provat mai de jugar a un joc de Pinball escoltant en Petrucci de fons, però no deu estar malament.

El disc en si, és el que es pot esperar d'una banda sonora per a un joc de videoconsola. Tot un seguit d'escales ultra ràpides, cap amunt i cap avall, que per els que som amants de la música de Petrucci, no té gens ni mica de pèrdua.



Enllaç: http://www.mediafire.com/?2s0igzzmbxm

Daita - The Guitar Emission II (Daita Second Impact)

Daita va ser el guitarrista lider de Siam Shade des de 1994, abans que finalment es fessin coneguts el 1995. Després de diversos anys d'èxit els integrants de Siam Shade decideixen dissoldre la banda, i Daita comença la seva carrera en solitari, llançant un primer àlbum amb un so molt natural i pur, generant alguna cosa així com música "atmosfèrica" transmetent moltes emocions. En els seus següents àlbums, ha demostrat el polivalent que pot ser usant arranjaments molt tècnics... cosa que no sorprèn gens ni mica quan saps que ha estat influït per bandes tan cèlebres com Dream Theater i Rush.

Pel que fa a aquest disc en si, cal dir que és un dels més canyers dels que he posat fins ara en aquest bloc. Apa, gaudiu-ne!!!



Enllaç: http://www.mediafire.com/?9n1lgx1m1hu

Allan Holdsworth, Anders & Jens Johansson - Heavy Machinery

Què es pot esperar d'un disc gravat per dos germans que venen del món del heavy (Jens y Anders Johansson, que van començar junts amb Yngwie Malmsteen's Rising Force, i després van acabar respectivament a Stratovarius i Hammerfall), y del considerat per Frank Zappa com "el millor guitarrista de l'univers", és a dir Allan Holdsworth. Doncs en surt un disc, de Jazz fusió impressionant!!

Aquest és un disc, molt impulsat per un estil molt jazz fusió, però sense sortir-se de les arrels neoclàssiques, barrejant un funk bastant enganxós, una mica de blues i uns quants arranjaments de rock.

Enllaç: http://www.mediafire.com/?2jogij11cvz

Adrian Galysh - Venusian Sunrise

El guitarrista Adrian Galysh, ens presenta aquest disc format per nou temes instrumentals, que es titula Venusian Sunrise (títol bastant suggerent, per cert).

Les composicions de Galish, recorrent tota un eclèctica varietat d'estils, incloent-hi el Hard Rock, el New Age, la Música Clàssica, i les músiques del món, les quals es combinen per formar una experiència musical vívida i expressionista.

Enllaç: http://www.mediafire.com/?6tjdnyjjohm

Tony Levin - Waters of Eden

Peter Gabriel, King Crimson, Liquid Tension Experiment, Lou Reed, Seal, ... són grups en els que ha tocat o col.laborat en Tony Levin.

Però aquest és un projecte en solitari, on ell i els seus múltiples i diferents baixos, en són els protagonistes.

Aquest disc, és ple de música de bellesa sorprenent i textura que desafia els seus oients a l'hora de transportar-te a un mont paral·lel, tot ple de moments surrealistes.




L'enllaç d'aquest disc, està dividit en dues parts:
Part1: http://www.mediafire.com/?1zjjfn3gnr1
Part2: http://www.mediafire.com/?6ljzmej4j3g

Rick Brannon - Guitar Freak

Guitar Freak, és un EP de cinc temes, interpretats pel calitexà (així es defineix ell mateix a la seva pàgina web) Rick Brannon, és a dir nascut a Texas, però resident a Califòrnia.

Aquest disc, comença amb una versió de Immigrant Song de Led Zeppelin, on la veu original de Robert Plant, es veu substituïda per el theremin interpretat per Rick Brannon.

Al segon i el tercer temes, és on més es nota el seu origen texà, ja que aquests són al més pur estil banda sonora de film de Tarantino o Robert Rodríguez.

El quart tema és un solo de guitarra improvitzat en directe, i l'últim és un tema més a l'estil New Wave.

Enllaç: http://www.mediafire.com/?1gexoru1e4u

Project Steiger - Defiance

Defiance, nou projecte del guitarrista nord-americà Ken Steiger, el qual compta amb les col.laboracions de Virgil Donatti a la bateria, Tony Franklin al baix, i Derek Sherinian als teclats.

Veient aquesta formació, hom, pot pensar, que es tracta d'una mena de Planet X, però canviant en Tony McAlpine per en Ken Steiger. Però no és així, ja que aquest projecte, és molt més heavy i més rocker, que no pas lo progressiu que hauria de ser un disc influenciat per Planet X.

És inevitable reconèixer els tocs de bateria de Virgil Donatti o el teclat d'en Derek Serinian, però el que més destaca en aquest disc, és la tècnica i el virtuosisme de la guitarra d'en Ken Steiger.

Així doncs, aquest Defiance, es tracta d'un disc de guitarra heavy solista al més pur estil dels de finals dels 80. Vaja... al més pur estil Satriani dels principis.



Enllaç: http://www.mediafire.com/?1j4z9pzjxdf

Pascal Allaigre - Timeless

Pascal Allaigre, guitarrista de Nova Caledònia, que s'ha especialtzat en fer discs de Heavy Instrumental.

Aquest Timeless, n'ès un excelent exemple. Es tracta d'u disc instrumental, amb temes que van des del hard rock, més a l'estil de Joe Satriani , passant per algún toc més funky o jazz per arribar fins al rock progressiu o Progressive Metal, recordant alguns tocs de Dream Theater.



Enllaç: http://www.mediafire.com/?ebmbdtn9lnw

Lez Zeppelin - Lez Zeppelin

Sarah McLellan a les veus, Steph Paynes a les guitarres i al Theremin, Lisa Brigantino al baix, teclats i mandolina i Helen Destroy a la bateria i percussions, elles són Lez Zeppellin.

Tot i que no són Lez, són clòniques de Zeppelin, és a dir que no només versionen els seus temes, intentant recrear-los el màxim de semblant possibles als originals, sino que a més, intenten assemblar-se als components originals de la banda.

Molt graciós veure per exemple la guitarrista, tocar amb la Gibson SG de dos màstils, o tocant la Les Paul amb un arc de violí.

Excelent tribut a Led Zeppelin, si senyor!!!

Enllaç: http://www.mediafire.com/?4lyjibjmnqd

Laurent Fleury - Contrastes

En el disc Contrastes, Laurent Fleury, ens mostra tota una barreja de temes rockers, on cobreix molt de terreny, mostrant-nos les seves habilitats a l'hora de composar.

Tal i com indica el seu nom, hi han temes de diferents contrastos, que van de del hevy-metal a l'estil de Patrick Rondat o Bumblefoot, incloent-hi tocs més jazzístics amb d'altres sons més electrònics.

És un disc molt variat on es mesclen diferents estils dins del virtuosisme i la rapidesa a la guitarra de Laurent Fleury.


Enllaç: http://www.mediafire.com/?3bwjbg5sn5d

Kermheat - Humanchico

La gran pregunta, per què als trinxa-guitarres francesos, els agraden les obscenitats dels anglesos? Considera això que et dic, mentres escoltes Humanchico, aquesta espècie de projecte experimental/shred/electronic/metal que ens ofereix Kermheat.

Kermheat utilitza tota mena de sons làser, efectes sonors i bytes de veus ( inclosos els 'fu*ks', els 'mindfu*kers 'y els ' fu*k los yous') en les seves composicions, convertint-les en quelcom més que purs temes instrumentals, més aviat són bandes sonores de pel·lícula.

Les explosions de tècnica de Kermheat, són una bogeria d'allò més tècnica, on hi destaquen diversos instruments, com ara guitarres de 7 cordes, sintetitzadors, Pacmans, guitarres sense trastos, guitarres post-nuclears, i fins i tot guitarres acústiques.

Enllaç: http://www.mediafire.com/?0zu53jid3mm