diumenge, 5 d’octubre del 2008

Kevin Ferguson - Exotic Extremes

És el segon disc d'aquest guitarrista instrumental, i inclou diversos temes tradicionals dels gitanos i d'altres pobles que formaven l'antic imperi Otomà, transcrits per a ser interpretats amb guitarra elèctrica.

Realment, un autèntic deisc de rock instrumental, fusionat amb la música ètnica.


King Crimson - In the Court of the Crimson King

In the Court of the Crimson King (1969), és la obra de debut del grup de rock progressiu King Crimson.

Està considerat com un dels millors àlbums de rock progressiu de tota la història, i com una gran influència per a tots els demés.


Frank Zappa - Joe's Garage: Acts I, II & III

Benvinguts al fascinant món de Frank Zappa. Joe's Garage, és una obra conceptual, dividida en tres actes. Originalment, va ser editada en dos discs per separat, però finalment, quan va sortir la edició en CD, es vàren ajuntar en un sol àlbum.

Explica la història de Joe, un noi molt formal, que es porta bé amb els veïns, però que quan descobreix la música, i que aquesta serà prohibida dins de poc, es desmadra, fins al punt, d'acabar tancat en la presó, o fent l'amor, amb certs artilugis mecànics.



Us heu de baixar els dos enllaços:

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Companyia Elèctrica Dharma - El Misteri d'en Miles Serra i les Músiques Mutants

Últim treball de la Companyia Elèctrica Dharma, és un homenatge a Miles Davis i Joaquim Serra, dos dels mestres que tan han influït al llarg de tota la carrera del grup de Sants.

El treball, es tracta d'una fusió de música tradicional catalana per a cobles, i d'un jazz al més pur estil Miles Davis.

Realment, val la pena d'escoltar-lo.


Enllaç: http://www.mediafire.com/?tzi5mjjjzmm

dilluns, 8 de setembre del 2008

Metallica - Death Magnetic

Sembla ser que després de no sé quant de temps, els Metallica, s'han decidit a treure un nou disc.

La incògnita, és saber si serà com l'últim (St. Anger), o si han intentat tornar als seus inicis.

Bé, de moment, us puc dir que hi han solos de guitarra, i que la bateria no sona a llauna, o sigui que no s'assembla al St. Anger.

S'ha de dir que la majoria de temes, intenten fer-los a l'estil Trash dels seus primers discs, però potser els temes no sonen tant frescos com els que feien als anys 80; a més els solos de guitarra, són més curts.

La resta de temes, es poden classificar en un parell de balades (una d'elles es diu Unforgiven III) que s'animen una mica al final, i algún tema a l'estil de les versions del seu disc Garage Inc.

Tenint en compte el que veníen fent últimament, val la pena escoltar-lo.



Us heu de baixar els dos enllaços:
Enllaç1: http://www.mediafire.com/?rdm8wdhwnxh
Enllaç2: http://www.mediafire.com/?nhhuur8uvmp

dilluns, 4 d’agost del 2008

A Tribute To Led Zeppelin - Livin, Lovin, Played

Excel.lent tribut a Led Zeppelin!!!

Veus femenines, i temes acústics. Val la pena escoltar-lo.




Enllaç: http://www.mediafire.com/?pjmkbqjzy9z

dijous, 31 de juliol del 2008

Led Box - The Ultimate Led Zeppelin Tribute

Un altre increible tribut a Led Zeppelin!!!!
DISC 1
1. Good Times, Bad Times - Eric Bloom (Blue Oyster Cult), Brian Robertson (Motörhead / Thin Lizzy),Tony Franklin (The Firm) & Doane Perry (Jethro Tull)
2. Houses Of The Holy - Pat Travers
3. Babe I’m Gonna Leave You - Joe Lynn Turner (Rainbow), Jeff “Skunk” Baxter (The Doobie Brothers),Tony Franklin (The Firm) & Doane Perry (Jethro Tull)
4. When The Levee Breaks - Artimus Pyle (Lynyrd Skynyrd Alumni) & Jimmy Hall (Wet Willie)5. Dazed & Confused - Jack Russell (Great White), Bruce Kulick (ex-KISS),Tony Franklin (The Firm) & Doane Perry (Jethro Tull)
6. Whole Lotta Love - Pat Travers
7. You Shook Me - Artimus Pyle (Lynyrd Skynyrd Alumni) & Jimmy Hall (Wet Willie)
8. Immigrant Song - Manny Charlton (Nazareth)
9. Ramble On - Rick Derringer
10. Rock And Roll - Steve Lukather (Toto)
11. D'yer Mak’er - Albert Lee1
12. Stairway To Heaven - Dweezil Zappa

DISC 2
1. Fool In The Rain - Rick Wakeman (Yes)
2. Dancing Days - John Wetton (King Crimson) & Geoff Downes (Asia / Yes)
3. Heartbreaker - Steve Morse (Deep Purple)
4. Black Dog - Keith Emerson (ELP)
5. All My Love - Billy Sherwood, Tony Kaye & Alan White (of Yes)
6. Kashmir - Paul Dianno (ex-Iron Maiden)
7. Misty Mountain Hop - Taime Downe (Faster Pussycat)
8. The Ocean - Jani Lane (ex-Warrant)
9. Houses Of The Holy - Joe Leste (Bang Tango / Beautiful Creatures) & John Corabi (ex-Mötley Crüe / Union)
10. The Rover - Marq Torien (Bullet Boys)
11. Dancing Days - Kelly Hanson (Foreigner)
12. Nobody’s Fault But Mine - John Corabi (ex-Mötley Crüe / Union)

BONUS BUDDHA LOUNGE TRACK
13. Stairway To Heaven - The West 52nd Street Buddha Lounge Ensemble

Us heu de baixar els dos enllaços:
Enllaç1: http://www.mediafire.com/?mymbz4cydty
Enllaç2: http://www.mediafire.com/?yu1nyvlt2mz

diumenge, 27 de juliol del 2008

Wojciech Hoffmann - Drzewa

Wojciech Hoffmann, és un dels millor guitarristes que hi ha a Polònia. La seva carrera professional, va començar a principis dels 80, quan va ser un dels co-fundadors de la banda TURBO.

Aquest disc en solitari, és de l'any 2002, i em recorda un pèl a algun tema d'Steve Vai.



dimarts, 1 d’abril del 2008

Joe Satriani - Professor Satchafunkilus and the Musterion of Rock

Ja està aquí, puntual, el mateix dia del llançament, l'últim disc del gran Joe Satrinani: "Professor Satchafunkilus and the Musterion of Rock".

Genial, com era d'esperar.



L'enllaç d'aquest disc, està dividit en dues parts:

Anand - Mysterious Ways (A Man's Mind)

Anand Mahangoe, és considerat per molts, el millor guitarrista holandès. Va néixer a Surinam, i als 12 anys, va començar a tocar la guitarra. Es va formar com a guitarrista a Hungria, fet que es nota en alguna de les seves composicions.

Podem considerar l'estil d'Anand, com Heavy instrumental melòdic, amb algun toc de Heavy progressiu.


Enllaç: http://www.mediafire.com/?3eo040zvdya

diumenge, 24 de febrer del 2008

Damir Simic (Shime) - The Quest

Guitarrista de Croàcia, de l'estil de Steve Vai, Joe Satriani, Yngwie Malmsteen o Tony McAlpine, és a dir, és un virtuós de la guitarra.

Va començar a tocar la guitarra als 14 anys, molt influenciat per Van Halen, i per el seu pare, que era un guitarrista de Jazz bastant famós al seu país.

Al cap d'un temps, se'n va anar cap a Los Angeles, perquè volia ser famós, i va a començar a tocar en bandes com les de Rudy Sarzo, Simon Wright i Carmine Appice i gravant amb gent com ara Jeff Scott Soto o Mike Terrana.

Al 1996, va col.laborar en el disc de Tony McAlpine "Violent Machine", i aquest, li va tornar el favor, un any després per a gravar aquest "The Quest"


Enllaç: http://www.mediafire.com/?xl39jnjdzue

Shaun Baxter - Jazz Metal

Shaun Baxter, guitarrista britànic, que com aquell qui diu, va inventar un nou estil, la fusió del Jazz i Heavy Metal.

Aquest "Jazz Metal", és el seu únic treball, publicat l'any 1993. S'ha de reconèixer, que el disc, és molt més Metal que no pas jazz, però hi ha alguna versió d'algún tema clàssic que val la pena d'escoltar-lo. A més, el tio és un maquinón.


Enllaç: http://www.mediafire.com/?s9znmj0zm12

dimarts, 12 de febrer del 2008

Wolf Hoffmann - Classical

Projecte en solitari del guitarrista del grup de Heavy alemany Accept (tot un clàssic).

Cal dir que aquest disc, està tot ple de temes de música clàssica, versionats a l'estil de rock, jazz o blues.

D'entre aquests cal destacar "In the Hall of the Mountain King", "Habanera" de la òpera de Carmen, una gran versió del "Bolero" de Ravel, i un increible blues anomenat "Blues For Elise", que evident ment és una versió de "Für Elise".



Lenny Kravitz - It Is Time For A Love Revolution

Nou disc del polifacètic Lenny Kravitz, en el que vol retornar a l'estil que va marcar els principis de la seva carrera, és a dir, més rock'n'roll, i no tant comercial.

Com a exemple d'aquest retrocés, remarcar, que com en els seus inicis, Kravitz, toca tots els instruments en tots els temes d'aquest disc.

Personalment, ja feia dos discs que havia deixat d'escoltar Lenny Kravitz, perquè ho trobava massa comercial, però s'ha de reconèixer que aquest es pot escoltar.

I el tio s'ha hagut de tirar 3 anys sense fotre un polvo per a poder treure un disc mínimament passable!!!!!!


dilluns, 11 de febrer del 2008

Dream Theater - Uncovered

31 de gener del 1995, Club Ronnie Scott de Londres. Dream Theater, decideixen donar un concert especial per als seus fans.

Realment és un concert especial, amb versions de temes de Led Zeppelin, Pink Floyd, Deep Purple, Queen, Metallica, Yes, Marillion, etc.

Comptant també amb la col.laboració d'artistes de la talla de Steve Howe, Marillion o Mark “Barney Greenway”, el cantant de Napalm Death.



L'enllaç d'aquest disc, està dividit en dues parts:
Part1: http://www.mediafire.com/?5mzvl0yv2uj
Part2: http://www.mediafire.com/?6vy4mwzj4mg

Various Artists - The Roots of Led Zeppelin

Atenció!!! Perill!!! Està a punt de caure un mite!!!! Si escolteu aquest disc!!!

Sempre s'havia criticat a Led Zeppelin, perquè deien que alguns dels seus temes, eren copiats d'altres artistes, de fet van tenir certs problemes amb la justícia per aquest motiu.

Bé, doncs aquest disc, representa que és una col.lecció dels temes que representa que Led Zeppelin van copiar.

En un principi, jo no m'ho podia creure, però en escoltar-lo, s'ha de reconèixer que hi han alguns talls que realment són idèntics.


L'enllaç d'aquest disc, està dividit en dues parts:

diumenge, 10 de febrer del 2008

Takayoshi Omura - Power of Reality

Guitarrista japonès d'Osaka, que té un estil molt similar al de Chris Impellitteri. Tercer disc d'aquest virtuós japonès, que combina diferents riffs de heavy clàssic, amb molt de virtuosisme.



dilluns, 4 de febrer del 2008

Joe Satriani - Nascar'06

Disc format per 11 talls curts, amb el propòsit de servir com a banda sonora del joc de curses de cotxes de la Nascar americana.

Publicat el 2005, és un disc on no es troba a faltar l'emprenta del magnífic Joe Satriani. Si senyor, un dels grans!!!


Viva Carlos - A Supernatural Marathon

Impressionant tribut a Santana, que ens presenten aquests increïbles guitarrites, tals com: Eric Johnson, Robben Ford, Eric Gales, Frank Gambale, Albert Lee, Pat Martino, Vinnie Moore, Mike Stern, Coco Montoya i Jeff Richman.

A més, la banda que els acompanya, no desmereix gens ni mica: Abe Laboriel al baix, Dave Weckl a la bateria, Luis Conte a la percusion i als coros, i Peter Wolf al teclats.

Enllaç: http://www.mediafire.com/?dl0ywmj430i

The Royal Dan - A Tribute To The Genius Of Steely Dan

Steely Dan, és un grup nord-americà de Jazz-Fusió, els membres més destacats del qual són Walter Becker i Donald Fagen. La seva etapa més brillant, va transcórrer a l'època dels anys 70, quan van llançar un totl de sis àlbums que mesclaven jazz, rock, funk, rythm and blues (R&B) i pop.

En aquest disc de tribut, podem trobar-hi versions de diferents temes d'aquest grup, interpretats per una banda formada per Vinnie Collaiuta, Jimmy Haslip, Peter Wolf i Ernie Watts, acompanyats per diferents guitarristes, que van canviant segons el tema, entre els quals podem destacar Robben Ford, Steve Morse, Al Dimeola, Steve Lukather i Frank Gambale, entre d'altres.

Enllaç: http://www.mediafire.com/?fwmwb1cfr51

Jonas Hansson - Classica

Disc de 18 temes del guitarrista suec Jonas Hansson. Composicions originals seves, d'estil neoclàssic, amb riffs de guitarra elèctrica i wah-wah, mesclats amb emotius temes acústics i d'instrumentació clàssica.

A part de Hansson a la guitarra solista, cal destacar també la orquestra que l'acompanya.


Michael Sobygge - Melodic Meltdown

Melodic Meltdown (Fusió Melòdica), del guitarrista danès Michael Sobygge, és un disc de 12 temes, on podem trobar diferentes mescles de guitarres elèctriques i clàssiques, que són utilitzades per emmarcar composicions que van des del barroc més clàssic, fins al heavy metal, també més clàssic.



dissabte, 26 de gener del 2008

John Petrucci - Necronomicon

Disc realitzat per John Petrucci l'any 1995 per posar la banda sonora a un joc de la Sega Saturn (una de les preferides de Petrucci en aquells moments), anomenat Digital Pinball: Necronomicon.

No he provat mai de jugar a un joc de Pinball escoltant en Petrucci de fons, però no deu estar malament.

El disc en si, és el que es pot esperar d'una banda sonora per a un joc de videoconsola. Tot un seguit d'escales ultra ràpides, cap amunt i cap avall, que per els que som amants de la música de Petrucci, no té gens ni mica de pèrdua.



Enllaç: http://www.mediafire.com/?2s0igzzmbxm

Daita - The Guitar Emission II (Daita Second Impact)

Daita va ser el guitarrista lider de Siam Shade des de 1994, abans que finalment es fessin coneguts el 1995. Després de diversos anys d'èxit els integrants de Siam Shade decideixen dissoldre la banda, i Daita comença la seva carrera en solitari, llançant un primer àlbum amb un so molt natural i pur, generant alguna cosa així com música "atmosfèrica" transmetent moltes emocions. En els seus següents àlbums, ha demostrat el polivalent que pot ser usant arranjaments molt tècnics... cosa que no sorprèn gens ni mica quan saps que ha estat influït per bandes tan cèlebres com Dream Theater i Rush.

Pel que fa a aquest disc en si, cal dir que és un dels més canyers dels que he posat fins ara en aquest bloc. Apa, gaudiu-ne!!!



Enllaç: http://www.mediafire.com/?9n1lgx1m1hu

Allan Holdsworth, Anders & Jens Johansson - Heavy Machinery

Què es pot esperar d'un disc gravat per dos germans que venen del món del heavy (Jens y Anders Johansson, que van començar junts amb Yngwie Malmsteen's Rising Force, i després van acabar respectivament a Stratovarius i Hammerfall), y del considerat per Frank Zappa com "el millor guitarrista de l'univers", és a dir Allan Holdsworth. Doncs en surt un disc, de Jazz fusió impressionant!!

Aquest és un disc, molt impulsat per un estil molt jazz fusió, però sense sortir-se de les arrels neoclàssiques, barrejant un funk bastant enganxós, una mica de blues i uns quants arranjaments de rock.



Enllaç: http://www.mediafire.com/?2jogij11cvz

Adrian Galysh - Venusian Sunrise

El guitarrista Adrian Galysh, ens presenta aquest disc format per nou temes instrumentals, que es titula Venusian Sunrise (títol bastant suggerent, per cert).

Les composicions de Galish, recorrent tota un eclèctica varietat d'estils, incloent-hi el Hard Rock, el New Age, la Música Clàssica, i les músiques del món, les quals es combinen per formar una experiència musical vívida i expressionista.



Tony Levin - Waters of Eden

Peter Gabriel, King Crimson, Liquid Tension Experiment, Lou Reed, Seal, ... són grups en els que ha tocat o col.laborat en Tony Levin.

Però aquest és un projecte en solitari, on ell i els seus múltiples i diferents baixos, en són els protagonistes.

Aquest disc, és ple de música de bellesa sorprenent i textura que desafia els seus oients a l'hora de transportar-te a un mont paral·lel, tot ple de moments surrealistes.




L'enllaç d'aquest disc, està dividit en dues parts:
Part1: http://www.mediafire.com/?1zjjfn3gnr1
Part2: http://www.mediafire.com/?6ljzmej4j3g

Rick Brannon - Guitar Freak

Guitar Freak, és un EP de cinc temes, interpretats pel calitexà (així es defineix ell mateix a la seva pàgina web) Rick Brannon, és a dir nascut a Texas, però resident a Califòrnia.

Aquest disc, comença amb una versió de Immigrant Song de Led Zeppelin, on la veu original de Robert Plant, es veu substituïda per el theremin interpretat per Rick Brannon.

Al segon i el tercer temes, és on més es nota el seu origen texà, ja que aquests són al més pur estil banda sonora de film de Tarantino o Robert Rodríguez.

El quart tema és un solo de guitarra improvitzat en directe, i l'últim és un tema més a l'estil New Wave.


Project Steiger - Defiance

Defiance, nou projecte del guitarrista nord-americà Ken Steiger, el qual compta amb les col.laboracions de Virgil Donatti a la bateria, Tony Franklin al baix, i Derek Sherinian als teclats.

Veient aquesta formació, hom, pot pensar, que es tracta d'una mena de Planet X, però canviant en Tony McAlpine per en Ken Steiger. Però no és així, ja que aquest projecte, és molt més heavy i més rocker, que no pas lo progressiu que hauria de ser un disc influenciat per Planet X.

És inevitable reconèixer els tocs de bateria de Virgil Donatti o el teclat d'en Derek Serinian, però el que més destaca en aquest disc, és la tècnica i el virtuosisme de la guitarra d'en Ken Steiger.

Així doncs, aquest Defiance, es tracta d'un disc de guitarra heavy solista al més pur estil dels de finals dels 80. Vaja... al més pur estil Satriani dels principis.



Enllaç: http://www.mediafire.com/?1j4z9pzjxdf

Pascal Allaigre - Timeless

Pascal Allaigre, guitarrista de Nova Caledònia, que s'ha especialtzat en fer discs de Heavy Instrumental.

Aquest Timeless, n'ès un excelent exemple. Es tracta d'u disc instrumental, amb temes que van des del hard rock, més a l'estil de Joe Satriani , passant per algún toc més funky o jazz per arribar fins al rock progressiu o Progressive Metal, recordant alguns tocs de Dream Theater.



Enllaç: http://www.mediafire.com/?ebmbdtn9lnw

Lez Zeppelin - Lez Zeppelin

Sarah McLellan a les veus, Steph Paynes a les guitarres i al Theremin, Lisa Brigantino al baix, teclats i mandolina i Helen Destroy a la bateria i percussions, elles són Lez Zeppellin.

Tot i que no són Lez, són clòniques de Zeppelin, és a dir que no només versionen els seus temes, intentant recrear-los el màxim de semblant possibles als originals, sino que a més, intenten assemblar-se als components originals de la banda.

Molt graciós veure per exemple la guitarrista, tocar amb la Gibson SG de dos màstils, o tocant la Les Paul amb un arc de violí.

Excelent tribut a Led Zeppelin, si senyor!!!


dilluns, 14 de gener del 2008

Laurent Fleury - Contrastes

En el disc Contrastes, Laurent Fleury, ens mostra tota una barreja de temes rockers, on cobreix molt de terreny, mostrant-nos les seves habilitats a l'hora de composar.

Tal i com indica el seu nom, hi han temes de diferents contrastos, que van de del hevy-metal a l'estil de Patrick Rondat o Bumblefoot, incloent-hi tocs més jazzístics amb d'altres sons més electrònics.

És un disc molt variat on es mesclen diferents estils dins del virtuosisme i la rapidesa a la guitarra de Laurent Fleury.


Enllaç: http://www.mediafire.com/?3bwjbg5sn5d

Kermheat - Humanchico

La gran pregunta, per què als trinxa-guitarres francesos, els agraden les obscenitats dels anglesos? Considera això que et dic, mentres escoltes Humanchico, aquesta espècie de projecte experimental/shred/electronic/metal que ens ofereix Kermheat.

Kermheat utilitza tota mena de sons làser, efectes sonors i bytes de veus ( inclosos els 'fu*ks', els 'mindfu*kers 'y els ' fu*k los yous') en les seves composicions, convertint-les en quelcom més que purs temes instrumentals, més aviat són bandes sonores de pel·lícula.

Les explosions de tècnica de Kermheat, són una bogeria d'allò més tècnica, on hi destaquen diversos instruments, com ara guitarres de 7 cordes, sintetitzadors, Pacmans, guitarres sense trastos, guitarres post-nuclears, i fins i tot guitarres acústiques.

Enllaç: http://www.mediafire.com/?0zu53jid3mm